Avui us explicarem el nostre intent amb una recepta de la Carme Ruscalleda que vam veure per televisió: les piruletes (o, si ho preferiu, lollipops) de formatge. Val a dir que ella en dèia "reixetes", però a casa hem preferit dir-ne "piruletes", tal qual. Sens dubte, és molt més gràfic.
L'altre dia, abans de posar mans a la feina, vam engegar la versió canyera d'Els Segadors del grup A Sound of Thunder, per ambientar-nos. Realment sorprenent i molt apropiada per aixecar morals decaigudes en els tristos moments que ens toca viure.
Bé, el que vam haver de menester per fer les nostres piruletes va ser, simplement, el següent:
- Formatge curat de vaca, ovella o cabra, com preferiu (nosaltres vam utilitzar formatge parmesà).
- Herbes o espècies al vostre gust: farigola, orenga, romaní, pebre negre, pebre rosa, etc. (nosaltres vam utilitzar herbes provençals i pebre negre).
- Unes broquetes de fusta.
- Paper vegetal per al forn.
Per començar, vam ratllar el formatge més aviat fi.
A continuació, vam estendre un full de paper vegetal sobre la safata del forn i hi vam escampar unes primeres piletes de formatge ratllat.
Després vam posar-hi les broquetes de fusta i hi vam afegir les herbes.
I a continuació, una mica de pebre negre.
Llavors, hi vam posar una mica més de formatge ratllat, per cobrir bé la punta de cada broqueta.
Aleshores, vam introduir la safata al forn, prèviament escalfat a 165º, i ho vam deixar uns 10 o 12 minuts.
Passat aquest temps, ho vam treure del forn i ho vam deixar refredar una estona.
Ja només faltava, doncs, separar les piruletes del paper i ...
Servir-les a taula.
La veritat és que les piruletes van resultar espectaculars. Però també és veritat que, en properes ocacions, podríem experimentar amb altres herbes o espècies.
En qualsevol cas, les piruletes de l'altre dia van desaparèixer ràpidament de taula.
L'altre dia, vam fer l'esqueixada de bacallà a l'estil de casa, tal com nosaltres tenim per costum de fer-la.
Si voleu, és una recepta simple, poc sofisticada, una mescla primària d'ingredients, però us ben asseguro que, si els ingredients són de primera, el resultat és espectacular.
I aquí és on volia anar a parar: com de difícil és trobar a ciutat uns tomàquets amb gust autèntic de tomàquet! Això per no parlar de la barbaritat de trobar tomàquets a qualsevol època de l'any. Ara ja no només el canvi climàtic ens desorienta tot sovint respecte l'època de l'any en què estem, sinó que el mercat també ho aconsegueix cada vegada que ens hi atansem.
Bé, prou xerrameca i anem per la nostra senzillíssima recepta.
Per fer la nostra esqueixada de bacallà per a unes 5 persones, vam haver de menester els ingredients següents:
- 500 g. de bacallà dessalat per esqueixar (uns 100 g. per persona).
- 1,5 Kg. de tomàquets madurs.
- 1 llauna d'olives farcides.
- Oli d'oliva.
- Sal.
- Pebre negre.
Per començar, vam ratllar els tomàquets, directament en el mateix bol en què ho serviríem a taula.
A continuació, vam esqueixar el bacallà, que prèviament havíem dessalat fins aquell punt lleugerament saladet i gustós que ens agrada a casa.
Vam afegir-hi les olives, tallades a trossets,
i també un bon raig d'oli, sal i pebre negre, al nostre gust.
I ja teníem acabada la nostra esqueixada. Ja només ens faltava posar-la a la nevera fins a l'hora de dinar, per servir-la fresqueta.
Podrem discutir aquí, si és un plat de cullera o de forquilla, si ens hi agrada sucar pa o no, però, en qualsevol cas, us asseguro que els de casa fem festa major davant d'un plat com aquest.
L'altre dia vam tornar-hi a ser: nosaltres, els fogons i la càmera de fotos. Aquesta vegada ens havíem proposat de fer una extraordinària sopa de meló. Una sopa tan gustosa i refrescant com fàcil de fer.
Però, abans d'explicar-vos-ho, hem de parlar-vos de l'extraordinària música de la Tori Sparks que ens acompanya mentre escribim i convidar-vos a conèixer el seu particular viatge des del country de Nashville, on va néixer, fins a la seva particular barreja de músiques feta a Barcelona. No deixeu d'escoltar el disc El Mar, del 2014, fet juntament amb el grup Calamento, on trobareu perles com la seva preciosa versió de Everybody knows, de Leonard Cohen. Una música tan deliciosa com la sopa de melò. Us ho prometem!
Bé, que soni, doncs, la música i arremanguem-nos per fer la nostra sopa.
Per fer la sopa de meló per a unes 4 persones, l'altre dia vam haver de menester el següent:
- Mig meló ben madur.
- 20 g. de formatge parmesà.
- Mitja llimona.
- Unes fulles de menta fresca.
- Uns encenalls de pernil.
- Oli d'oliva suau.
- Sal.
- Pebre negre.
En primer lloc , vam pelar i i tallar el meló, deixant-lo ben net de llavors.
El vam anar posant en un bol, apte per al minipimer.
A continuació, vam escórrer la mitja llimona i vam abocar el suc en el bol del meló.
I, tal qual, hi vam afegir també el formatge parmesà, unes 4 o 5 fulles de menta fresca, una mica de sal, pebre negre i un raig d'oli.
I aleshores, vam posar a treballar el minipimer, fins que va resultar una sopa líquida i sense grumolls.
Una vegada tot va ser ben triturat, vam corregir de sal i pebre, i ... allà la teníem, la nostra sopa de meló ja era a punt.
Per mantenir-la ben fresqueta, la vam posar a la nevera fins a l'hora de dinar.
I quan va ser l'hora, ja només ens va quedar servir-la. Nosaltres la vam posar en uns bols i la vam guarnir amb uns encenalls de pernil i dues fulletes ben tendres de menta fresca.
La veritat és que vam gaudir d'allò més d'aquella deliciosa sopa d'estiu.
L'altre dia vam entrar de nou a la cuina amb la càmera de fotos, aquesta vegada per preparar una lasanya de carn. Tot seguit us ho expliquem amb pels i senyals.
Deixeu-me abans, però, donar-vos una notícia que, tot i no ser recent, nosaltres vam conèixer no fa gaire. La Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra, de qui us hem dit meravelles en alguna ocasió, ha canviat de nom, ara es diuen Barcelona Gipsy Balkan Orchestra. Bàsicament són els mateixos músics, però, segons expliquen a la seva pàgina web, el nou nom s'ajusta millor al tipus de música que toquen, ja que, com bé sabeu, la klezmer és una música molt concreta d'origen jueu de l'Europa oriental, mentre que el nom "Balkan" és una denominació més genèrica que abasta també altres músiques.
En qualsevol cas, ara com abans, la BGKO segueix sent absolutament recomanable. No us perdeu el seu disc Del Ebro al Danubio. Extraordinari!
Però, anem al gra. El que nosaltres vam haver de menester l'altre dia per preparar la nostra lasanya per a unes 10 persones va ser el següent:
- 2 caixes de làmines de lasanya (nosaltres en varem comprar unes que no precisaven cocció prèvia, només una estona en remull amb aigua)
- 3/4 kg de carn picada de vedella
- 3/4 kg de carn picada de porc (nosaltres varem utilitzar unes botifarres que, tot plegat, feien al voltant d'1 kg)
- 9 cebes grosses (6 per al farciment i 3 per a la salsa beixamel)
- 8 tomàquets ben madurs
- Farina
- 1 litre de llet sencera
- Mantega
- Formatge ratllat
- Oli
- Sal
- Pebre
- Alfàbrega
- Nou moscada
En primer lloc, vam netejar la ceba i la vam picar amb el minipimer. Llavors, vam reservar-ne per separat la part que era per al farciment i la que era per a la beixamel.
A continuació, vam pelar les botifarres ...
I en vam posar la carn, juntament amb la carn picada de vedella, al foc en una paella amb oli abundant.
Mentre s'anava coent la carn, vam posar les làmines de lasanya en remull amb una mica d'aigua tèbia, d'acord amb les instruccions que figuraven a l'envàs.
Quan la carn va ser cuita, la vam escórrer i la reservàrem a part. Aleshores, vam posar a sofregir la ceba del farciment en una cassola gran amb l'oli de la carn.
Mentre la ceba anava fent a foc lent, vam ratllar el tomàquet i, quan la ceba va ser cuita, el vam afegir a la cassola.
A continuació, hi vam afegir una mica de sal, alfàbrega i un polsim de pebre.
Vam deixar la cassola al foc remenant de tant en tant, fins que el tomàquet va ser ben cuit.
Aleshores, hi vam afegir la carn picada, que havíem cuit abans, i vam deixar que tot plegat fes uns bulls fins a quedar pràcticament sense suc.
Mentre la cassola anava fent, vam tornar la paella al foc i hi vam posar a sofregir a foc lent la ceba de la beixamel amb un bon raig d'oli.
Quan el farciment va ser a punt i mentre la ceba anava fent, vam prendre un parell de safates fondes per al forn, les vam untar de mantega i hi vam anar posant capes de pasta i de farciment, tantes com la cosa va donar de si.
Quan la ceba de la beixamel va ser cuita, vam afegir a la paella un litre de llet i 4 cullerades de farina i ho vam anar remenant per tal que no es fes cap grumoll.
Quan la beixamel va començar a bullir, hi vam afegir sal i nou moscada i, sense deixar de remenar ni un moment, ho vam deixar bullir fins que la salsa va ser prou espessa.
Aleshores, vam abocar la beixamel sobre la lasanya.
Vam posar a sobre uns petits daus de mantega i ho vam cobrir tot de formatge ratllat.
Aleshores, vam posar les safates al forn per gratinar la lasanya.
Quan tot plegat va tenir el color adequat, ho vam treure del forn i ja va ser a punt de servir a taula.
I, com per art d'encantament, la lasanya, que tant ens havia costat de fer, va desaparèixer davant dels nostres ulls sense cap mena de trampa ni truc, per a la més gran satisfacció dels presents.
