Diumenge passat, a casa, per als de casa i algú més, vam fer un senzill arrosset a la cassola, en un intent de recuperar sensacions mig oblidades d'una sensacional cuina d'estar per casa. Sensacions de l'antiga i sàvia cuina de l'àvia.
Però, per fugir de nostàlgies, mentre escrivim, hem posat l'esplèndit disc Strict Joy del grup The Swell Season, és a dir, de l'irlandès Glen Hansard i la txeca Marketa Irglova, a qui ben segur que recordareu en aquella deliciosa pel·lícula anomenada Once. A més, alguns potser també vau tenir el plaer de sentir aquest parell a l'Auditori de Barcelona fa un temps.
Bé, per fer el nostre arròs a la cassola per a unes 6 persones vam haver de menester el següent:
- 400 g d'arròs.
- 1/2 kg de salsitxes de porc.
- 1/2 kg de costella de porc tallada a trossos petits.
- 4 cebes no massa grosses.
- 6 tomàquets madurs.
- 5 o 6 alls.
- Oli.
- Sal.
- Pebre negre.
- 4 fulles de llorer.
- 1 cullerada de sucre.
Per començar, vam pelar i ratllar la ceba amb el més gran desconsol.
Passada la pena, vam ratllar els tomàquets.
I vam picar els alls.
Vam tallar les salsitxes a trossos.
I les vam posar, junt amb la costella, en una cassola amb oli al foc.
A part, també vam posar una olla amb aigua al foc, per tal de tenir-la bullint quan n'haguéssim de menester.
Quan la carn va començar a tenir un color torradet, vam treure-la de la cassola i la vam reservar a part. Aleshores, en el mateix oli, vam sofregir lleugerament l'all.
I, sense entretenir-nos-hi gaire, vam abocar-hi la ceba ratllada.
I la vam anar remenant sovint, fins que va ser cuita.
Aleshores, hi vam abocar el tomàquet ratllat i hi vam posar la cullerada de sucre (per allò de l'acidesa del tomàquet), una mica de sal, una mica de pebre i les fulles de llorer.
Quan el tomàquet va haver passat del color vermell al daurat, hi vam abocar la vianda que havíem cuit al principi.
Aleshores, va ser el torn de l'arròs. El vam abocar a la cassola i li vam donar dues voltes amb el sofregit i la carn.
Després, vam cobrir-ho tot amb l'aigua calenta que teníem a punt.
I ho vam deixar coure tot plegat, remenant sovint perquè no s'enganxés, fins que l'arròs va ser cuit tal com ens agrada als de casa, és a dir, més aviat sencer, i va haver desaparegut pràcticament el suc.
Val a dir
que durant la cocció vam haver d'afegir un parell de vegades una mica
més d'aigua a la cassola, perquè semblava que l'arròs portava sed
endarrerida i es bevia l'aigua massa de pressa.
Poc abans d'acabar la cocció, hi vam afegir la mica més de sal que ens va semblar que hi faltava.
