Lasanya de carn

L'altre dia vam entrar de nou a la cuina amb la càmera de fotos, aquesta vegada per preparar una lasanya de carn. Tot seguit us ho expliquem amb pels i senyals.

Deixeu-me abans, però, donar-vos una notícia que, tot i no ser recent, nosaltres vam conèixer no fa gaire.  La Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra, de qui us hem dit meravelles en alguna ocasió, ha canviat de nom, ara es diuen Barcelona Gipsy Balkan Orchestra.  Bàsicament són els mateixos músics, però, segons expliquen a la seva pàgina web, el nou nom s'ajusta millor al tipus de música que toquen, ja que, com bé sabeu, la klezmer és una música molt concreta d'origen jueu de l'Europa oriental, mentre que el nom "Balkan" és una denominació més genèrica que abasta també altres músiques.

En qualsevol cas, ara com abans, la BGKO segueix sent absolutament recomanable. No us perdeu el seu disc Del Ebro al Danubio.  Extraordinari!

Però, anem al gra.  El que nosaltres vam haver de menester l'altre dia per preparar la nostra lasanya per a unes 10 persones va ser el següent:

- 2 caixes de làmines de lasanya (nosaltres en varem comprar unes que no precisaven cocció prèvia, només una estona en remull amb aigua)
- 3/4 kg de carn picada de vedella
- 3/4 kg de carn picada de porc (nosaltres varem utilitzar unes botifarres que, tot plegat, feien al voltant d'1 kg)
- 9 cebes grosses (6 per al farciment i 3 per a la salsa beixamel)
- 8 tomàquets ben madurs
- Farina
- 1 litre de llet sencera
- Mantega
- Formatge ratllat
- Oli
- Sal
- Pebre
- Alfàbrega
- Nou moscada

En primer lloc, vam netejar la ceba i la vam picar amb el minipimer.  Llavors, vam reservar-ne per separat la part que era per al farciment i la que era per a la beixamel.

A continuació, vam pelar les botifarres ...

I en vam posar la carn, juntament amb la carn picada de vedella, al foc en una paella amb oli abundant.

Mentre s'anava coent la carn, vam posar les làmines de lasanya en remull amb una mica d'aigua tèbia, d'acord amb les instruccions que figuraven a l'envàs.

Quan la carn va ser cuita, la vam escórrer i la reservàrem a part.  Aleshores, vam posar a sofregir la ceba del farciment en una cassola gran amb l'oli de la carn.

Mentre la ceba anava fent a foc lent, vam ratllar el tomàquet i, quan la ceba va ser cuita, el vam afegir a la cassola.

A continuació, hi vam afegir una mica de sal, alfàbrega i un polsim de pebre.

Vam deixar la cassola al foc remenant de tant en tant, fins que el tomàquet va ser ben cuit.

Aleshores, hi vam afegir la carn picada, que havíem cuit abans, i vam deixar que tot plegat fes uns bulls fins a quedar pràcticament sense suc.

Mentre la cassola anava fent, vam tornar la paella al foc i hi vam posar a sofregir a foc lent la ceba de la beixamel amb un bon raig d'oli.

Quan el farciment va ser a punt i mentre la ceba anava fent, vam prendre un parell de safates fondes per al forn, les vam untar de mantega i hi vam anar posant capes de pasta i de farciment, tantes com la cosa va donar de si.

Quan la ceba de la beixamel va ser cuita, vam afegir a la paella un litre de llet i 4 cullerades de farina i ho vam anar remenant per tal que no es fes cap grumoll.

Quan la beixamel va començar a bullir, hi vam afegir sal i nou moscada i, sense deixar de remenar ni un moment, ho vam deixar bullir fins que la salsa va ser prou espessa.

Aleshores, vam abocar la beixamel sobre la lasanya.

Vam posar a sobre uns petits daus de mantega i ho vam cobrir tot de formatge ratllat.

Aleshores, vam posar les safates al forn per gratinar la lasanya.

Quan tot plegat va tenir el color adequat, ho vam treure del forn i ja va ser a punt de servir a taula.

I, com per art d'encantament, la lasanya, que tant ens havia costat de fer, va desaparèixer davant dels nostres ulls sense cap mena de trampa ni truc, per a la més gran satisfacció dels presents.

Estofat de cua de bou (o vedella) amb escamarlans

Diumenge passat vam tenir uns estimats cosins a dinar a casa i això ens va venir al pèl per recuperar aquesta recepta que, inexplicablement, feia massa temps que teníem oblidada.  Sens dubte, uns magnífics retrobaments, amb els cosins i amb la cua de vedella.

Però, com sempre, abans d'arremangar-nos i posar mans a la feina, vam fer una mica d'ambient. Aquesta vegada va ser amb l'extraordinari disc Imbarca de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra. Creieu-me, amb aquesta fantàstica música i una copeta de vi a la mà, la cuina és molt més fàcil o, si més no, sereu molt més feliços, que ja és prou important.

Bé doncs, al gra!  Abans que res cal dir, però, que aquesta no és una recepta complicada, però sí llarga de fer. Quan la feu no compteu menys de tres hores si no voleu fer salat, tot i que, també pot fer-se el dia abans i més d'un dirà que encara la troba més bona.

Bé, per a unes 12 persones, diumenge vam haver de menester els ingredients següents:

- Uns 4 kg de cua de bou o vedella.  Nosaltres ho vam fer amb cua de vedella.

- 24 escamarlans (a raó de 2 per cap).

- 2 cabeces d'alls.

- 7 o 8 cebes mitjanes.

- 2 llimones.

- 4 branques de farigola.

- 4 culleradetes de cacau en pols sense sucre.

- Xerès sec.

- Vermut negre.

- Oli.

- Sal.

- Pebre negre.

Per fer la cua de vedella amb escamarlans, vam començar la nit abans posant la carn a marinar amb el suc de les llimones, 4 gots de xerès, les branques de farigola i una mica de pebre negre. Com que el suc no cobria la carn del tot, vam anar removent-la de  tant en tant.

L'endemà vam començar per pelar i tallar els alls a làmines.

A continuació, vam posar la cassola gran al foc amb un bon raig d'oli, els alls tallats i els escamarlans.

Quan els escamarlans van ser cuits, els vam retirar de la cassola i també els trossets d'all. Aleshores, vam escórrer la carn, hi vam posar sal i pebre i la vam coure a la cassola amb l'oli dels escamarlans.

Quan la carn va començar a enrossir hi vam abocar el suc de marinar-la, amb la farigola i tot, i una mica d'aigua per tal que la carn quedés gairebé coberta.

Aleshores, amb la cassola ben tapada, ho vam deixar coure a foc lent durant una hora i mitja, aproximadament, remenant-ho de tant en tant.

Mentrestant, vam pelar i vam tallar les cebes a trossets petits.

Passada l'hora i mitja, hi vam afegir els alls que havíem cuit amb els escamarlans i la ceba tallada.

Ho vam barrejar bé ...

i hi vam afegir un got de vermut negre.

Tot plegat, ho vam deixar coure a foc lent amb la cassola ben tapada una mitja hora més, remenant de tant en tant.

A nosaltres no ens va fer falta, però, si veiéssiu que la cassola es queda sense suc, no dubteu a afegir-hi un got d'aigua, però penseu que, al final, la cassola ha de quedar amb un suc més aviat espès.

Passada la mitja hora, vam rectificar de sal i pebre i hi vam afegir les quatre culleradetes de cacau en pols.  Ho vam deixar al foc uns cinc o deu minuts més.

Aleshores, hi vam afegir els escamarlans i encara ho vam deixar al foc uns cinc minuts més, perquè els escamarlans lliguessin amb l'estofat.

I aquí vam acabar la nostra feina a la cuina.

A partir d'aquí, la feina va quedar repartida a parts iguals entre tots els que érem a taula i us ben asseguro que la vam fer a consciència i amb la màxima satisfacció per part de tots.

Arròs amb ceba i tonyina

Qui ha dit que cuinar és complicat?

No parlo, és clar, de l'alta cuina, de la de les estrelles Miquelet, sinó de la cuina de cada dia, de la que alimenta la immensa majoria dels mortals que, en aquest refotut món, es poden alimentar.

Perquè, si menjar bé i gaudir de la taula és fonamental, també ho és esmerçar-hi el temps just.

Nosaltres, amb aquesta idea, diumenge passat vam fer un plat realment senzill i senzillament deliciós,  l'arròs amb ceba i tonyina.

Per fer-lo vam haver de menester els ingredients següents:

- Una ceba mitjana per cap.  Nosaltres vam fer servir cebes de Figueres.
- Tonyina en oli, uns 60 g de pes net per cap.  Millor si pot ser en oli d'oliva, però nosaltres vam fer servir unes llaunes d'una marca coneguda que teníem a mà de tonyina en oli vegetal (a saber quin!) que van anar de primera.
- Arròs, una tassa per cap.
- Vi blanc.
- Oli.
- Pebre blanc.
- Romaní.
- Sal.

Per començar la preparació, vam pelar les cebes i les vam tallar a tires fines.

Quan vam haver plorat tot el que calia plorar, vam posar la ceba en una cassola al foc, amb un bon raig d'oli.

Amb el foc fluixet, ho vam anar remenant amb calma, fins que la ceba va ser cuita, però sense deixar que arribés a enrossir-se.

Aleshores, vam afegir-hi la tonyina amb el seu oli, i vam deixar-ho tot plegat un minut més al foc.

Aquell va ser el moment d'afegir a la cassola un got de vi blanc, sal, un polsim de pebre blanc i un altre de romaní.

I a continuació hi vam afegir l'arròs i ho vam cobrir d'aigua calenta.

Aleshores, únicament va fer falta deixar-ho bullir, remenant de tant en tant.

En un moment donat, vam adonar-nos que havíem fet curt d'aigua, així que vam haver d'afegir-ne una mica més.  L'objectiu era que, al final de la cocció, l'arròs s'hagués begut tota l'aigua.  També vam comprovar com estava de sal.

I quan l'arròs va ser cuit, ja només calia posar-lo a taula i gaudir-ne com a infants.  I així ho vam fer certament.

Poca feina i el màxim plaer.  Es pot demanar alguna cosa més?

Terrina de truites de riu

Una de les dèries dels de casa, quan hem tingut convidats, sempre ha estat enllestir el màxim de feina el dia abans.  No se sap per quina raó, però les hores del dia del convit sempre acaben tenint menys de seixanta minuts.  Aquí us expliquem una proposta per aconsegir-ho:  la terrina de truites de riu.

Però abans, deixeu-me comentar-vos la nostra descoberta d'aquest estiu.  Es tracta de Riccardo Tesi i Banditaliana i el seu disc Lune.  Senzillament, extraordinari.

Allà, per exemple, hi podreu sentir i, si ho voleu, també ballar el Valzer della povera gente, que ve a dir:

è il valzer della povera gente

un semplice valzer che è fatto di niente

con due chitarre e un mandolino

si balla fino al mattino. 

Què us sembla?  Es pot tenir més amb tan poc, com un vals fet de res?

Bé, però ara anem per feina, per fer la terrina de truites de riu per a unes 6 persones, el diumenge passat vam haver de menester el següent:

- 6 truites.
- 1 kg de tomàquets madurs.
- 1 dotzena d'ous.
- 1 pastanaga.
- 1 branca d'api.
- 1 porro.
- 1 ceba gran.
- 50 g de farina de galeta.
- Una ampolla de crema de llet.
- Estragó en pols.
- Nou moscada.
- Dues o tres fulles de llorer.
- Mantega.
- Sal.

Per començar, vam posar una olla grossa al foc amb la pastanaga, l'api, el porro, la ceba i les fulles de llorer, tot ben net i tallat a bocins.

Aleshores, vam netejar les truites i, quan el bull de l'olla va tenir empenta suficient, hi vam afegir les truites i una mica de sal.

Tot plegat ho vam deixar bullir a foc viu, durant 15 minuts.

Mentrestant, vam ratllar els tomàquets.

I els vam posar en una paella al foc, amb oli, sal i una punta de sucre.  Per a la nostra recepta havíem de menester, aproximadament, un quart de litre de salsa de tomàquet.

Quan les truites van ser cuites, vam escórrer l'aigua.  Vam posar les verdures cuites en un bol i hi vam afegir la carn de les truites, procurant de treure'n, amb una mica de paciència, la pell i les espines.

Hi vam afegir els ous, el quart de litre de salsa de tomàquet, ...

La crema de llet, la farina de galeta, ...

I una mica de sal, d'estragó i de nou moscada.

Ho vam triturar tot plegat amb el minipimer, fins a obtenir una pasta homogènia.

Aleshores, vam untar el motllo amb mantega.

I ho vam posar al forn, dins d'una safata amb aigua, al bany maria.  Prèviament, havíem escalfat el forn a uns 175ºC, només encès de baix.

Vam tenir la terrina al forn durant unes dues hores, procurant que la safata no es quedés sense aigua.

Quan la terrina va ser cuita, la vam treure del forn i la vam deixar refredar.  Per ser més precisos, la vam deixar refredar durant tota la nit, fins al dia del convit.

Aleshores, vam desemmotllar la terrina i ja només quedava preparar l'acompanyament.

Nosaltres vam acompanyar-la, simplement, amb unes fulles d'enciam, uns tomàquets xerri i una salsa vinagreta.  Certament, podíem haver-hi posat una mica més d'imaginació, però, com ja us he dit, el nostre objectiu era:  bon menjar i poca feina.

I, tot i la poca feina del dia del convit, us he de dir que la terrina de truites va ser tot un èxit.