Croquetes de Santa Teresa

El seu sol nom, croquetes de Santa Teresa, sona avui a ranci.  També en castellà, el mot "torrijas" té un aire antic, pretecnològic.

Però no només el nom, també la cosa (una manera més d'aprofitar els rosegons de pa sobrers) respon a un concepte que els lluentons de la modernitat i de la tecnologia ens havien fet creure que era caducat.

Darrerament, però, descobrim amb certa perplexitat que ens està començant a fer falta recuperar conceptes com aquest.  No som tan rics com ens volien fer creure en temps de prosperitat, ni, a hores d'ara, podem despreciar res que encara pugui ser-nos d'utilitat.

Retornem, doncs, a la sensatesa, al valor del que ens és essencial.  Deixem de ser simples consumidors, per tornar a ser persones.  Però, si pot ser, persones amb l'estómac satisfet amb llepolies com aquestes magnífiques croquetes de Santa Teresa, que el cap de setmana passat vam fer a casa i que tot seguit us expliquem.

El que aleshores vam haver de menester va ser el següent:

- Pa sec o, si més no, del dia abans.
- 1 litre de llet.
- Sucre.
- 1 llimona.
- 1 branca de canyella.
- Canyella en pols.
- 3 ous.
- Oli d'oliva.

Per fer les nostres croquetes, vam començar per posar la llet al foc amb la branca de canyella, un tros de pela de llimona i tres cullerades de sucre.

Mentre la llet s'anava escalfant i sense perdre-la de vista, vam tallar el pa en llesques més aviat gruixudes.

Vam deixar que la llet fes uns bulls, controlant en tot moment que no vessés.

Aleshores, vam abocar la llet sobre el pa, fins que va ser ben xop.

Quan el pa va ser a punt, vam batre els ous en un plat.  De fet, vam començar per posar-hi dos ous, però després ens va fer falta afergir-n'hi un tercer.

Llavors, vam passar les llesques de pa sucades amb llet per l'ou batut i les vam posar a fregir a la paella amb oli abundant.

Com bé us podeu imaginar, el pa xop de llet és un material força fràgil i calia fer força atenció perquè no es trenqués.

A la paella, vam donar unes voltes a les llesques, fins que van agafar un magnífic to daurat per ambdues bandes.

Un cop ben cuites les llesques i ben escorregudes d'oli, les vam posar en una plata i hi vam espolvorejar per sobre el sucre i la canyella en pols.

I vet aquí el miracle:  uns rosegons de pa esdevinguts delicioses croquetes de Santa Teresa.

I un altre miracle encara:  la rapidesa amb què les croquetes van desaparèixer, amb el més gran plaer dels de casa i, tot sigui dit, sense cap mirament pel santoral.