Faves a la catalana

Fa uns dies a casa vam fer faves.  De fet, vam aprofitar que érem en la feliç temporada d'aquest llegum i que teníem a l'abast unes magnífiques faves ecològiques que no podíem pas desaprofitar.

Paradoxalment, tot i trobar-nos com estem en un temps en la nostra història que és com per apretar a córrer, a casa, l'altre dia vam anar a la recerca d'un dels plaers d'aquest temps:  les esplèndides faves de què us parlo.

I és que, una cosa que els nostres sòrdids polítics no podran evitar per més que s'ho proposin, és que el sol segueixi sortint cada dia.  Que sigui, doncs, a la nostra salut!

Bé, doncs, per fer les nostres faves per a 10 persones, el que vam haver de menester va ser el següent:

- 6 kg de faves sense pelar.  De fet, 1/2 kg per cap és una bona proporció per a estómacs estàndard, però nosaltres hi vam afegir un quilet de propina, per si de cas.

- 750 g de pèsols.  Nosaltres, els vam comprar congelats, és a dir, pes net.

- 600 g de cansalada viada.

- 2 botifarres blanques (uns 600 g en total, aproximadament).

- 2 botifarres negres (també uns 600 g en total).

- 1 xistorra.  De fet, la recepta ortodoxa no n'hi portaria de xistorra, però què voleu? A casa estem pel mestissatge sense complexos.

- 4 cebes.

- Unes fulles de menta fresca.

- 4 fulles de llorer.

- 1 cabeça d'alls.

- Una mica de julivert.

- Una cullerada de cacau en pols o una presa de xocolata.

- Un parell de copes de vi blanc.

- Oli d'oliva.

- Sal.

Vam començar la preparació pelant les faves i, mentre ho fèiem, anàvem separant les grans de les petites, perquè després les couríem no ben bé de la mateixa manera.

Val a dir que aquesta és una d'aquelles feines que més val fer en grup, mentre es va fent la xerradeta, si no, això de pelar 6 kg de faves es pot fer etern.  Nosaltres, aquell dia, vam tenir l'ajuda a la cuina de la Núria i la Neus, les quals, a més de pelar faves, van aportar-hi la seva extraordinària saviesa culinària.

Aleshores, vam tallar la cansalada a trossets que, de fet, no calia que fossin massa petits, ja que al coure-la la cansalada es va reduir moltíssim.

Vam engegar el fogó posant-hi una cassola gran amb força oli i la cansalada tallada.

Quan va començar a ser rossa, hi vam posar totes les botifarres.  Com que en alguna altra ocasió que les havíem posat tallades a trossos se'ns havien desfet massa, en aquesta ocasió les vam coure senceres.

Quan tot plegat van tenir un bon color, ho vam treure de la cassola i ho vam reservar a part.  Va ser aleshores quan vam tallar les botifarres a bocins.

I, ja posats, també vam tallar la xistorra, encara crua.

Vam tallar les cebes ben petites.

I mentre fèiem tot això, teníem una olla amb aigua al foc on havíem posat les faves més grosses perquè fessin uns bulls durant uns quatre o cinc minuts.

D'altra banda, vam tornar la cassola al foc, amb l'oli de la cansalada i les botifarres, i hi vam coure la ceba.

Quan la ceba començava a enrossir, hi vam abocar les faves que havíem bullit una miqueta i escorregut bé.

Aleshores, hi vam afegir els pèsols, les faves més petites, el vi blanc i una mica de sal.

Hi vam afegir una mica d'aigua, perquè el suc gairebé cobrís aquella extraordinària barreja de llegums, i hi vam posar les fulles de llorer i de menta.

Ho vam tapar i ho vam deixar coure a foc lent una mitja hora ben comptada, remenant-ho de tant en tant perquè no s'enganxés, però amb molta cura, per no aixafar les faves i els pèsols.

Mentrestant, per no estar ociosos, vam preparar una picada amb els alls, el julivert i la xocolata.

Cal advertir aquí que no heu de fer gaire cas del color poc engrescador que pren la picada.  El resultat final de les faves és molt millor que l'aspecte de la picada.

Quan va ser a punt, vam abocar la picada a la cassola i vam deixar que tot plegat seguís fent la cocció.

Uns cinc minuts abans d'acabar, vam comprovar com anava la cosa de sal i hi vam afegir la cansalada, les botifarres i la xistorra que teníem reservades.

Uns pocs minutets més i després de comprovar si les faves eren cuites, va ser el moment de portar la cassola a taula.

I, com era de preveure, els deu que érem a taula vam fer desaparèixer aquelles faves en menys del que es triga a dir fava, i amb la màxima satisfacció per part de tothom.