dijous, 10 de maig del 2012

Púding de pa

Com ja hem dit en alguna altra ocasió, a casa procurem aprofitar tot allò que a taula encara pot ser d'utilitat, com ara el pa sec.  I el púding de pa és una altra d'aquelles receptes sensates que transformen uns tristos rosegons de pa en una extraordinària delícia culinària.

Però abans de fer aquest miracle, us vull parlar d'una altra delícia:  el disc 11 de novembre de la Sílvia Pérez Cruz.  Segurament, ja l'haureu sentit.  Nosaltres n'estem gaudint ara per enèsima vegada, mentre escrivim.

Segurament, avui, en aquesta època d'insensibilitats cibernètiques, poques coses se'ns adrecen tan sincerament als sentits com determinades músiques i el mateix menjar.  Gaudim-ne, doncs, mentre puguem, no fer-ho fóra imperdonable.

Retornem ara, però, al nostre miracle domèstic.  Per fer el púding de pa per a unes 6 persones, el diumenge passat vam haver de menester el següent:

- Uns 150 g. de pa sec (uns 100 g de molla de pa sec).
- 1/2 litre de llet.
- 1 llimona.
- 100 g. de sucre.
- 4 ous.
- 25 g. de mantega.
- 50 g. de panses de Corint.
- Un got de rom.


De fet, la preparació l'havíem començat la nit abans, posant les panses a macerar amb el rom.


Diumenge, vam començar per posar la llet al foc en un pot, amb el sucre i una mica de pell de llimona ratllada.


Vam deixar que la llet fes tres o quatre bulls, vigilant atentament que no vessés.


Aleshores, vam treure la crosta del pa i vam tallar la molla a bocins.


La vam posar en un bol i la vam remullar amb la llet, tot remenant-ho amb una forquilla perquè tot plegat s'anés convertint en una pasta homogènia.


Hi vam afegir els ous i la mantega, i ho vam seguir remenant.

Com que a casa som de mena impacient, vam acabar donant un cop de minipimer a la pasta, per tal que quedés tot ben barrejat i la massa ben homogènia.


Aleshores, hi vam afegir les panses, amb el rom de la maceració i tot, i ho vam remenar tot plegat amb la forquilla.  I, amb això, la massa ja va ser a punt.


Va ser, doncs, el moment d'anar per preparar el motlle.


Igual que hauríem fet per preparar un flam, vam abocar unes cullerades de sucre a la flamera, i el vam caramel·litzar al foc.

Potser no caldria recordar ara quina terrible sentida pot arribar a provocar un esquitx de sucre bullent, però, pel que pugui ser, aquí va el recordatori.  Així que ...  molta precaució!


Tanmateix, el resultat del sucre cremat és espectacular.  Quina meravella de textura i de color!


Una vegada recuperats de l'impacte estètic del sucre, vam abocar a la flamera la massa del púding.


I la vam posar al forn, al bany maria (amb un dit d'aigua a la safata del forn), a una temperatura d'uns 160ºC.


I així vam tenir el púding durant, aproximadament, una hora.  Mentrestant, vam anar vigilant que la safata no es quedés sense aigua i n'hi vam anar afegint cada vegada que va fer falta.

Quan el púding portava més o menys uns tres quarts d'hora al forn, vam començar a comprovar-ne la cocció punxant-lo amb una agulla.  Quan l'agulla va sortir neta, allò ja va ser a punt.


Ja només va caldre treure el púding del forn, deixar-lo refredar, cosa que porta el seu temps, i servir-lo a taula.


I em podeu ben creure si us dic que, amb aquelles postres senzilles, però delicioses, diumenge passat, a taula, els nostres sentits van fer festa major.


1 comentari: