dissabte, 18 de juny del 2011

Musclos a la catalana

Atenció!  Posem-nos la barretina!  Que l'estelada onegi al balcó!  Que sonin les havaneres de Calella!  Que no sigui estalviat cap pronom feble!  Diumenge passat, vam fer musclos a la catalana manera.  La de casa de tota la vida.

Bé, la veritat és que, diumenge, vam fer una muscladeta com a entrant per dinar i vam preparar els musclos de quatre maneres ben diferents:  el musclos a la catalana, que tot seguit us explicaren, musclos de Sant Carles de la Ràpita, musclos al roquefort i uns senzills, però no menys deliciosos, musclos al vapor.

Per fer els musclos a la catalana, havíem de menester el següent:

- Musclos de roca.  Nosaltres, per fer-los com a "tapa" per a vuit persones, en vam utilitzar un quilo i quart.  Per fer-los com a plat, hauríem hagut de comptar, més o menys, a raó de mig quilo per cap.
- Dues cebes mitjanes.
- Una cabeça d'alls.
- Uns vuit tomàquets madurs.
- Unes branques de julivert.
- Romaní.
- Pebre negre.
- Una cullerada de sucre.
- Mig got de vi blanc.
- Oli.


Tot i que la preparació no és complicada, és entretinguda, sobretot pel que fa a la neteja dels musclos.  Com deveu saber, cal paciència per netejar musclos.

Una vegada els musclos van ser nets, vam posar-los en una olla al foc, amb un dit d'aigua, la justa per fer vapor i, naturalment, la vam tapar bé per tal que aquella sauna culinària ens anés fent efecte.  Nosaltres, als musclos no hi posem mai sal, per al nostre gust, ells ja en porten prou.


Quan, al cap d'una estona, els musclos van ser ben oberts, vam retirar l'olla del foc i vam anar posant els musclos a part en un bol, deixant-los només amb una de les closques.

D'altra banda, vam reservar el suc de coure els musclos, després d'haver-lo passat per un colador ben fi.


Aleshores, vam picar les cebes i tots els alls d'una cabeça, vam ratllar els tomàquets i vam picar a ganivet el julivert, cada cosa per separat.

A continuació, vam posar una paella al foc amb oli.  Quan va ser ben calent, hi vam abocar la ceba i l'all picat i ho van deixar coure ben lentament.


Quan tot plegat va ser cuit, sense que s'arribés a daurar, hi vam abocar el tomàquet ratllat i el julivert i hi vam afegir una culleradeta de sucre i un polsim de pebre negre i de romaní.

Cal dir que, en aquest punt, era important no posar-hi sal, ja que després hi havíem d'abocar una mica del suc dels musclos, el qual és sempre força salat.


Ho vam mantenir tot en un foc lent, fins que el tomàquet va haver adquirit aquells esplèndids tons daurats que ens indiquen que ja és cuit.


Aleshores, vam afegir a la paella el vi blanc i el de suc de coure els musclos que va ser necessari perquè la salsa quedés al punt de sal, tot tastant i rectificant amb més suc, fins arribar al punt desitjat.

Vam deixar que tot plegat fes un parell de bulls i hi vam submergir els musclos que teníem reservats.  Per acabar, només calia deixar que la salsa amb els musclos fes un bull més i el plat ja va ser a punt de sortir a taula.


La veritat, és que, a taula, no sé dir què era millor, si els musclos o la salsa.  La barreja d'ambdues coses, va ser una autèntica delícia, una veritable sardana de sabors o, si ho preferiu, un autèntic castell de gamma extra.

1 comentari:

  1. Wls vaig fer estiu passat i fantàstic. Els repetiré per la Revetlla a veure si em queden tant bé com el primer cop!

    ResponElimina