Musclos al vapor

Sovint, essent com som, éssers complexos, en un món encara més complex, la senzillesa ens desconcerta.  Sovint, la confonem amb la simplicitat, amb la manca de refinament, amb la manca de cultura, és a dir, la jutgem inadequada per a una definició plausible de nosaltres mateixos i del món que ens envolta.  

Perquè, no ens confonguem:  a cada elecció que fem, hi ha, inevitablement, una definició implícita de nosaltres mateixos.  No de l'objecte escollit, ni tampoc de l'objecte rebutjat, sinó de nosaltres mateixos, del subjecte de l'elecció.

Bé, doncs, resulta que, diumenge, com a entrant per dinar, vam fer una muscladeta.  Però, per oferir una mica de varietat, vam preparar els musclos de quatre maneres ben diferents:  els musclos al vapor, que us explicarem tot seguit, musclos a la catalana, musclos al roquefort i musclos de Sant Carles de la Ràpita.

Anem ara, però, pels musclos al vapor:  la senzillesa posada al plat, però que ningú s'equivoqui, una senzillesa que és font del màxim plaer i autenticitat.

Bé, per fer els musclos al vapor, diumenge havíem de menester, senzillament:

- Musclos de roca.  Nosaltres, per fer-los com a "tapa" per a vuit persones, en vam utilitzar un quilo i quart.  Per fer-los com a plat, hauríem hagut de comptar, més o menys, a raó de mig quilo per cap.

- Llimones.

La preparació és ben fàcil, però entretinguda, sobretot pel que fa a la neteja dels musclos.  Perquè, com deveu saber, cal paciència per netejar musclos.

Bé, una vegada els musclos van ser nets, vam posar-los en una olla al foc, amb un dit d'aigua, la justa per fer vapor i, naturalment, la vam tapar bé per tal que aquella sauna culinària ens anés fent efecte.  Nosaltres, als musclos no hi posem mai sal, per al nostre gust, ells ja en porten prou.

Quan, al cap d'una estona, els musclos van ser ben oberts, vam retirar l'olla del foc i vam anar-los traient i posant en una plata de servir a taula, però deixant-los només una de les closques.

Per servir-los, només calia acompanyar-los amb llimona tallada a trossos, per tal que cadascú se'n servís al seu gust.

Estarem d'acord que aquesta no és la manera més sofisticada de preparar uns musclos, però, a jutjar per com van desaparèixer del plat, no devien desmerèixer gens ni mica les propostes més elaborades.

Si és cert que "menys és més", tal com deia el mestre Mies, tot i que no crec que ho digués pensant en musclos, també, en matèria de musclos, diumenge passat, menys va ser més.  Paraula !!!