Endívies amb pernil

Per fi, diumenge passat vam decidir-nos a fer una recepta que havíem tastat durant les nostres vacances franceses:  unes magnífiques endívies amb pernil.

Val a dir que a casa sempre havíem menjat les endívies crues, en amanida, i la descoberta de l'endívia cuita va estar, per nosaltres, tot un esdeveniment.  Un esplèndit ventall de noves possibilitats s'havia obert davant nostre.

Però, abans d'explicar-vos una d'aquestes possibilitats, deixeu-me que us parli de la música que sentíem mentre cuinavem:  es tracta dels disc Traffic d'abstraction, de Pascal Comelade.  Amb aquesta música, us asseguro que, ni remenant la cassola podreu deixar de ballar.  Quina delícia!

Bé, el què havíem de menester per les nostres endívies amb pernil erà, simplement:

- Endivies (un parell per cap).

- Un tall de pernil per cada endívia.

- Mantega.

- Xicoira soluble.

- Sal.

Per cert, sabíeu que la xicoira (succedani del cafè) s'elabora a partir de les arrels d'una planta, la xicoira, que és de la mateixa família que les endívies?  Que petit que és realment el món!

Per fer el nostre plat, vam posar, en primer lloc, una olla amb aigua abundant al foc.  Mentre l'aigua s'anava escalfant, vam netejar les endívies i, quan l'aigua va arrencar el bull, vam posar les endívies senceres a l'olla, amb una mica de sal.

Vam deixar que les endívies es coguessin fins que van quedar toves, però senceres, és a dir, més cuites que escaldades, però menys que bullides.  Aleshores, les vam escórrer bé, posant-les cap per avall a l'escorredor.

Aleshores, vam posar les endívies al foc en una paella gran amb mantega i vam deixar que s'anessin acabant de coure.

Mentrestant, vam preparar la xicoira, dissolent-ne un parell de culleradetes en aigua.  Aproximàdament, la quantitat de mitja tassa de cafè.

D'altra banda, vam tallar el pernil a trossets.

Quan les endívies van ser gairebé cuites, hi vam abocar la xicoira que havíem preparat i el pernil.

Sense deixar de controlar-ho i d'anar girant les endívies, vam deixar que tot plegat s'acabés de coure, fins que el suc va haver-se evaporat gairebé del tot i les endívies van haver agafat un esplèndit color torradet per fora.

Aleshores, ja només calia posar-les al plat i gaudir-ne.  I us ben asseguro que ho vam fer, com hi ha món que ho vam fer!