Sardines de la costa amb tomàquets fregits

Menys curades que els civils (arengades), les sardines de la costa són també sardines conservades en salmorra, a la manera de tota la vida, la d'abans dels congelats en els nostres verals.

També com els civils, les sardines de la costa han estat menjar d'obrer.  Aliment de poc preu que, amb unes llesques de pa, ens ha omplert l'estómac proletari en èpoques de penúria.

Però que ningú les tracti mai d'aliment pobre.  No n'hi ha d'aliments pobres.  Només hi ha aliments desprestigiats pel seu poc preu en aquesta societat d'esnobs que ens toca viure.  Però, alerta!  No fos cas que, com va passar fa temps amb el bacallà, d'aquí a uns anys haguem de pagar un dineral per mitja dotzena de sardines de la costa. 

Ja ho veieu, la "dignitat" d'un aliment ens la dóna el què paguem per ell en el mercat.  Els mercats, déus inqüestionables d'avui, ens diuen, fins i tot, què ens ha de venir de gust de menjar.  Quins perfectes capsigranys, tots plegats !!!

Bé, per posar-hi remei en aquest saludable temps d'indignació, ahir vam fer sardines de la costa amb tomàquets fregits.  Un plat senzill, però extraordinari.

Per fer-lo tan sols havíem de menester el següent:

- Sardines de la costa.  Nosaltres, com que les sardines no eren gaire grosses, vam comptar a raó d'unes quatre o cinc per cap.

- Tomàquets madurs, uns dos per cap.

- Oli d'oliva.

Les sardines, les vam preparar tal com les vam portar de la parada de pesca salada, senceres i sense netejar.

Potser, si no us fan el pes els gustos massa forts, podríeu passar-les per sota l'aixeta per treure'n una mica la sal.  Nosaltres no ho hem fet mai.

El que vam fer, va ser, simplement, fregir-les tal qual, sense enfarinar i amb oli abundant.

Una vegada cuites les sardines, vam tallar els tomàquets per la meitat, prèviament ben rentats, i els vam fregir en el mateix oli de fregir les sardines.  Naturalment, no hi vam posar ni un bri de sal, l'oli ja en tenia prou.

I, ja va estar, una vegada els tomàquets van ser cuits, només va caldre posar sardines i tomàquets a la plata i servir-ho a taula.

Amb quin plaer van desaparèixer aquelles sardines i aquells tomàquets de la plata, però, quina quantitat d'aigua hem arribat a beure aquesta nit !!!

La frescor del tomàquet acompanya meravellosament les salades sardines de la costa, però mai no és suficient per passar la nit sencera.