Raviolis amb salsa de crema de llet a la sàlvia

L'altre dia, vam voler fer un dinar sense complicacions, però que sortís una mica de la nostra normalitat, i vam fer un plat superfàcil i superdeliciós:  els raviolis amb salsa de crema de llet a la sàlvia.

Però, per ambientar-nos una mica mentre us ho expliquem, hem posat l'extraordinari disc "Live" del Paolo Conte, amb la seva veu meravellosament afònica.  Magnífic !

Només una recomanació:  no l'escolteu durant la preparació d'aquest plat, ja que és tan ràpida que només podreu sentir unes poques cançons del disc i segur que us sabrà greu deixar-lo a mitges.

Bé, per a dues persones, l'altre dia vam haver de menester el següent:

- 250 g de raviolis frescos.  Nosaltres aquest dia ho vam fer amb raviolis farcits de bolets, però la recepta serviria també per a qualsevol altre farciment.  Val a dir, a més, que nosaltres sempre hem utilitzat raviolis preparats.  Si sou prou valents i teniu temps, podeu provar de fer-los a casa.  Ben segur que el resultat encara pot ser molt millor.

- Una ampolleta de crema de llet.

- Mantega.

- Unes fulles de sàlvia fresca.  Cal dir que, fora de la primavera, nosaltres no hem sabut trobar sàlvia fresca enlloc.

- Nou moscada.

- Pebre negre.

- Sal.

- Formatge parmesà ratllat.

Per començar, vam posar una olla amb aigua al foc i, quan va començar a bullir, hi vam abocar els raviolis.  Els hi vam tenir bullint tot just tres minuts i, ràpidament, els vam treure i els vam escórrer.

Mentrestant, havíem posat una cassola al foc amb la crema de llet, una mica de mantega i les fulles de sàlvia fresca.

Hi vam afegir una mica de sal, pebre negre i nou moscada, i ho vam deixar amb un foc ben baix, remenant contínuament perquè no s'enganxés.

I així ho vam tenir una estoneta, fins que la salsa va adquirir una textura espessa.

Aleshores, vam abocar-hi els raviolis, que encara eren ben calents, i mantenint un foc ben baix, vam fer-hi un parell de remenades perquè els raviolis quedessin ben coberts per la salsa.

I d'allà, ràpidament, a taula, on els vam servir ben calents, acompanyats del formatge ratllat, que cadascú es va servir al seu gust.

Si haguéssim de triar els plats més fàcils i ràpids de fer, possiblement aquest estaria en un dels primers llocs.  Però, que ningú s'equivoqui, si haguéssim de triar els més deliciosos, segurament aquest també hi seria.  Els de casa us ho podem certificar.