diumenge, 5 de juny del 2011

Calamars farcits

A jutjar per l'afecció que, a la cuina, tenim a farcir coses, diríem que la nostra cuina tolera molt malament els buits, les cavitats, les vacuïtats, o simplement, és que allà on veu un buit, o la possibilitat de crear-lo, veu una oportunitat.  Així, farcim aviram, prèviament esventrat, farcim paps i budells, farcim carns i peixos, farcim pasta, farcim olives, prèviament desossades, farcim pebrots, farcim tomàquets, farcim carabassons i albergínies, farcim pomes ... En fi:  farcim tot el que podem!

Tindrà això alguna connotació eròtica?  No ho sé, en tot cas, que això ho diguin els qui hi entenen.  Nosaltres ens limitarem a explicar-vos com, diumenge passat, vam farcir uns magnífics calamars.

El que, aleshores, havíem de menester per a onze persones de vida era el següent:

- Calamars, en quantitat segons el seu tamany:  si són petits, dos per cap, si són més grossos un de sol.  Nosaltres al mercat només en vam trobar de grossos, així que vam comptar a raó d'un per cap, onze en total.
- 1 kg de carn magra de porc picada.  En lloc d'això, podeu utilitzar, tal com vam fer nosaltres, la carn de botifarra crua, però que sigui tant poc especiada com pugueu.
- 2 ous.
- Unes 50 ametlles torrades.
- 8 tomàquets mitjanets.
- 8 cebes.
- Dues cabeces d'alls.
- Unes branques de julivert.
- Pèsols.  Nosaltres vam utilitzar una bossa de 750 g de pèsols congelats.
- Un got de vi blanc.
- Oli.
- Pebre negre.
- Canyella en pols.
- Sal.
- Sucre.
- Escuradents rodons  (A la caixa que tenim a casa, en diu "furgadents redons").


Per començar la preparació d'aquest plat, vam haver de fer una neteja a fons dels calamars sota l'aixeta, treient les pells i separant les bosses, les aletes i les potes.  Penseu que dins la bossa del calamars hi podeu trobar les restes dels seus darrers àpats i, per tant, cal ser especialment curós en aquesta neteja.

A continuació, vam passar per la picadora les potes i les aletes dels calamars, juntament amb els alls d'una cabeça.


A continuació, per preparar el farciment dels calamars, vam posar al foc la cassola amb un bon raig d'oli, la carn de porc picada, les potes i aletes dels calamars i els alls, també picats, i el julivert tallat petit.


Hi vam afegir uns pessics de sal, de pebre negre i de canyella en pols, i ho vam deixar coure tot plegat, fins que pràcticament es va evaporar el suc.


Aleshores, vam passar el farciment a un bol, vam afegir-hi els ous i ho vam barrejar bé.  El farciment ja era a punt i el vam reservar.


A part, per fer la salsa dels calamars, vam picar les cebes, una cabeça d'alls, els tomàquets i les ametlles torrades, cada cosa per separat.  També vam tallar ben petit el julivert.

En la mateixa cassola en què havíem fet el farciment, vam posar a sofregir la ceba i l'all amb força oli.


Mentre això anava coent poc a poc, vam aprofitar per farcir les bosses dels calamars amb el farciment que teníem reservat i les vam tancar amb els escuradents.



Quan el sofregit de ceba i all va ser cuit, abans que comencés a enrossir-se, hi vam afegir el tomàquet triturat, la picada d'ametlles, el julivert, una mica de sucre i sal.


Quan el tomàquet va ser cuit, hi vam afegir el got de vi blanc i quan la cassola va reemprendre el bull, hi vam posar els calamars farcits.


Aleshores, hi vam afegir aigua calenta fins cobrir els calamars.

En el nostre cas, teníem el suc de coure uns musclos que havíem preparat per a l'aperitiu, i també el vam aprofitar.  En aquest cas, ens calia tenir en compte dues coses:  colar bé aquest suc i, sobretot, no haver-nos passat abans amb la sal, ja que el suc dels musclos és sempre d'allò més salat.


Tot plegat ho havíem de deixar coure, a foc lent, durant unes dues hores.  Una mitja hora abans d'acabar la cocció, hi vam afegir els pèsols.


I ja estava.  En acabar, el plat ja va ser a punt, amb un color i una oloreta que no feien més que augmentar la impaciència general dels de casa i dels convidats.


Val a dir, que a taula, la nostra estratègia de farcir els calamars va resultar, com era d'esperar, un èxit espectacular.

Com us deia, cal no desaprofitar cap oportunitat de farcir.

3 comentaris:

  1. Un pas a pas extraordinari. Un classic que sempre fa quedar bé. M'agrada

    ResponElimina
  2. Un consell: si no voleu que encongeixin els calamars, els doneu la volta, deixant la part més toba fora.

    Jo segueixo la recepta de la meva mare:
    Farcit: potes i aletes picades petites, molla de pa dur remullat en llet i escorregut, pernil salat tallat petit, ceba poxada.Tot una mica sobregit.

    La salsa tampoc porta tomàquet.
    La salsa blanca: ceba, all, julivert, poxat en oli d'oliva, un parell de cullerades de farina, un vas de vi blanc i dos d'aigua. Rectificat de sal i tot, a fer xup xup.
    Per anar molt més ràpid: olla a pressió.
    Ja em direu. M'encanta el bloc

    ResponElimina
  3. Avui els hem tastat! boníssimis, un gustasso perqè m'agraden molt i sempre em fa una mica de mandra posar-m'hi.

    ResponElimina