Musclos de Sant Carles de la Ràpita

Hi ha menjars que, per si sols, són capaços d'animar la conversa al voltant d'una taula.  En aquest sentit, són uns clàssics les tapes, les fondues, o les fustes d'embotits o de formatges.

Són, per entendre'ns, menjars interactius, és a dir, aquells que obliguen contínuament al comensal a escollir entre diverses opcions, a quina més apetitosa, i sovint, també, a treballar una miqueta per gaudir del menjar escollit.

És materialment impossible que no hi hagi tema de conversa a l'entorn d'un d'aquests àpats.  Hi esteu d'acord?

Només tenen un problema:  la manca de control sobre la quantitat que finalment menges.  Si l'ambient no es prou informal o no t'hi sents còmode, probablement, et quedaràs amb gana.  Si l'ambient és massa informal i, a més, et sents com peix a l'aigua, segurament, l'endemà necessitaràs una talla més de pantalons.

Bé, nosaltres, diumenge, sense proposar-nos-ho, vam aconseguir l'efecte "àpat interactiu" davant d'una muscladeta que vam fer com a entrant per dinar.  I és que vam preparar els musclos de quatre maneres ben diferents:  el musclos de Sant Carles de la Ràpita, que us explicarem tot seguit, musclos a la catalana, musclos al roquefort i uns senzills, però no menys deliciosos, musclos al vapor.

La varietat dels musclos, us asseguro que va donar molt més joc en la conversa de l'esperat.  Tota una troballa !

Però, anem ara per la recepta promesa.  Per fer els nostres musclos de Sant Carles de la Ràpita, havíem de menester el següent:

- Musclos de roca.  Nosaltres, per fer-los com a "tapa" per a vuit persones, en vam utilitzar un quilo i quart.  Per fer-los com a plat, hauríem hagut de comptar, més o menys, a raó de mig quilo per cap.
- Alls.

- Julivert.

- Oli d'oliva.

La preparació és ben senzilla, però entretinguda, sobretot pel que fa a la neteja dels musclos.  Perquè, com deveu saber, cal paciència per netejar musclos.

Bé, una vegada els musclos van ser nets, vam posar-los en una olla al foc, amb un dit d'aigua, la justa per fer vapor i, naturalment, la vam tapar bé per tal que aquella sauna culinària ens anés fent efecte.  Nosaltres, als musclos no hi posem mai sal, per al nostre gust, ells ja en porten prou.

Quan, al cap d'una estona, els musclos van ser ben oberts, vam retirar l'olla del foc i vam anar-los traient i posant en una plata de servir a taula, però deixant-los només una de les closques.

A part, vam tallar ben petits els alls d'una cabeça sencera i, també, unes branques de julivert.  Aleshores, vam posar els alls picats en una paella, amb un bon raig d'oli, al foc.

Quan van comença a enrossir, vam afegir-hi el julivert tallat i vam deixar-ho tot plegat una estona més al foc.

Quan allò va ser a punt, amb aquell color magnífic d'all torrat barrejat amb el verd del julivert, vam limitar-nos a apagar el foc i abocar aquell oli, amb l'all i el julivert, sobre els musclos que teníem a la plata.

Ja només quedava servir-ho a taula, i gaudir-ne com a criatures.

Us ben asseguro que, malgrat la senzillesa del plat, el resultat és espectacular i, malgrat l'animada conversa que us deia, no en va sobrar ni un.