diumenge, 10 d’abril del 2011

Goulash

Diumenge, vam tenir convidats.  Ningú de compromís, bàsicament, unes estimades tietes.  Però, amb compromís o sense, a la cuina, a tothom li agrada quedar bé.  I és que, la cuina és, en molt bona mesura, un acte de saludable vanitat, de lluiment personal.

Podríeu al·legar que això no és vanitat, sinó amor:  un desig sincer de complaure l'altre.   Però, quin desig de complaure no busca, alhora, l'aplaudiment?  I de debò que no ho dic a tall de crítica.  La vanitat, en dosis moderades, sempre m'ha semblat una estimable virtut, i d'allò més estimulant.

Bé, prou xerrameca i anem per feina.  Diumenge, a la recerca de la felicitat aliena i, com us dic, també de l'aplaudiment, vam fer un goulash.

El goulash, com sabeu, és un plat d'orígen hongarès que pot fer-se com a sopa o com a estofat de carn.  Nosaltres vam fer l'estofat.  Un excel·lent segon plat!

Val a dir que vam seguir, fil per randa, la recepta que fa temps m'havia passat una bona amiga d'origen hongarès.  L'èxit, per aquesta banda, estava assegurat.  Només calia que els cuiners estiguéssim a l'alçada.

Bé, per a vuit persones sense manies, havíem de menester el següent:

- Carn de bou o de vedell per a estofar, tallada a daus i ben neta i polida.  Habitualment, cal comptar a raó de 200 g per persona.  Nosaltres, per arrodonir la quantitat i per por de fer curt, en vam fer 2 kg.
- 2 cebes grosses.
- 4 pastanagues.
- 2 naps.
- 2 xiribies.
- 4 branques d'api.
- Comí
- Pebre vermell picant (paprika).
- Pebre negre.
- Farina.
- Oli.
- Sal.


A més, aquesta vegada el goulash el vam acompanyar amb una mica de compota de poma i amb arròs blanc, tot i que, potser és més habitual acompanyar-lo amb pasta.  Per al nostre acompanyament vam necessitar:

- 4 pomes.  Nosaltres vam fer servir unes pomes golden que feia alguns dies que rondaven pel fruiter de casa.
- Canyella en pols.
- Arròs.

Però anem, en primer lloc, pel goulash.  Com veureu, no és un plat complicat, però sí laboriós.  Cal posar mans a la feina amb temps suficient.

Per començar, calia tallar a trossets tota la verdura, prèviament pelada i neta, i axí ho vam fer.  Primer, la ceba.


Despés, la pastanaga.


A continuació, el nap.


I encara, la xiribia.


Finalment, l'api, tronc i fulles.


I allà ho teníem tot:  un bé de Déu de carn i verdura a punt per a la cocció, un veritable espectacle de color.


Encès el foc, vam posar a la cassola, en primer lloc, la ceba amb oli abundant.


Una vegada cuita la ceba, però abans que comencés a enrossir, vam afegir-hi la resta de verdures i les hi vam deixar una estoneta, tot remenant sovint, perquè es comencessin a coure.


Tres o quatre minuts després de posar la verdura a la cassola, hi vam afegir la carn i hi vam posar sal, pebre negre i comí, sense atendre mesures, a sentiment.


Quan la carn va ser cuita, hi vam afegir quatre culleradetes de pebre vermell i quatre gots d'aigua.  Per evitar que la carn se sobti i quedi dura, convé que l'aigua sigui ben calenta, bullint, si pot ser. 

Tot plegat ho vam deixar coure durant una mitja hora.  L'oloreta que allò desprenía era un autèntic plaer per a l'olfacte.


Finalment, per espessir la salsa, vam afegir-hi tres cullerades de farina i vam deixar que el goulash fes encara un parell de bulls més.

Val a dir que, si volguéssiu fer el goulash com a sopa, només cal que afegiu aigua en molta més quantitat i que hi poseu unes patates tallades a trossos i, naturalment, que us estalvieu la farina que aquí vam utilitzar per espessir la salsa.  Per la resta, la preparació és exactament igual.

I allà teníem per fi el goulash:  una autèntica meravella amb un deliciós punt picant que, naturalment, pot ser més o menys intens, segons el gust de cadascú.


D'altra banda, mentre el goulash fèia els últims bulls, vam preparar l'acompanyament que us dèia abans:  una compota de poma i un arròs blanc.

Per fer la compota, calia pelar les pomes i tallar-les a trossets.


A continuació, simplement, les vam posar en una cassola, amb mig dit petit d'aigua, just perquè fes el vapor necessari per coure les pomes, i les vam posar ben tapades a un foc molt lent, sense oblidar-nos de remenar-les de tant en tant.


Una vegada cuites les pomes, no calia sinó triturar-les amb el minipimer i afegir-hi canyella en pols.  El resultat és una compota dolça i aromàtica, que un es menjaria a cullerades, però que és una meravella per acompanyar i suavitzar gustosos plats de carn.

Pel que fa a l'arròs, res a dir que no sigui de coneixement públic.  Simplement, un arròs cuit amb aigua i sal i retirat del foc, esvandit amb aigua freda per aturar la cocció i escorregut, quan encara era prou sencer.


Servida a taula la cassola del goulash, acompanyada amb els bols de compota i arròs, us asseguro que va servir per afalagar a bastament els nostres sentits i la nostra vanitat, tal com era generalment desitjat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada