diumenge, 27 de març del 2011

Amanida de burrata

(...)
gli disse lei ridendo forte
l'última tua prova sarà la morte.

Que soni la música del gran i malaguanyat Fabrizio de André!.  Avui menjarem a la italiana.  Tot plegat, un immens plaer!

Sí, ho dic bé:  menjarem a la italiana, perquè de cuinar, avui, poquet.  L'amanida que us expliquem és tan fàcil, que fins i tot fa vergonya.  Però, tant se val, aquí va:

Per a unes quatre persones, hem de menester el següent:

- Una burrata ben fresca.
- Una bossa de ruca (rúcula, en castellà) del super, d'uns 100 g.
- Oli verge extra.
- Sal.


Pels qui us pregunteu què és això de la burrata, us diré que burrata ve de burro, que en italià significa mantega.  La burrata és una mena de bossa de mozzarella, plena d'un formatge cremós.  Senzillament, deliciós.  El més important és assegurar-nos que sigui ben fresca i ben cremosa per dintre.


Nosaltres, veïns del barri del Poblenou de Barcelona, la comprem a can "Melocomo", una botiga dedicada al producte italià de primera qualitat i on, a més, fan unes degustacions realment memorables.

Bé, la preparació de la nostra amanida es limita a posar la ruca, ben neta, sobre una plata i a sobre la burrata, amanint-ho tot amb una mica de sal i amb un raig generós d'oli.


Com comprendreu, la base podria fer-se amb altres verdures fresques, amb tomaquets tipus xerri, amb tomaquets secs, convenientment rehidratats, o amb el que vulgueu.  A casa ens encanta la simple combinació del gust intens de la ruca amb el fantàstic gust lletós de la burrata i amb un oli que, com podeu imaginar, és un element fonamental del plat i que cal que sigui realment gustós.  Val a dir que aquest és un plat que, a casa, ha reconciliat a més d'un convidat amb el gust especial de la ruca.


Nosaltres, amb permís dels productors dels extraordinaris olis catalans, hem fet servir un oli verge extra que encara ens quedava d'un viatget que vam fer fa un temps a Còrdova, una autèntica delícia!


Que no us faci cap recança, en aquest cas, estripar la bossa.  No us en penedireu mai!

1 comentari: