Amanida tèbia de salmó i cansalada

Avui, la Marta i jo ens hem decidit a tornar a la cuina.  La idea era escapar, avui que teníem temps, de l'ou ferrat nostre de cada dia, però sense escalfar-nos massa el cap:  plats senzillets i bons, dels que ens agraden a casa, però que estan a l'abast de la nostra limitada habilitat culinària.

Però, abans de res, una mica de música.  Avui hem cuinat al ritme de l'Alegria d'Antònia Font (amb l'acompanyament de The New Royal Philarmonic Cuatro Quesos Orchestra), ja sabeu, aquella que diu:

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... 

Quina magnífica cançó!  No us ho sembla?

Bé, ara sí, anem per l'amanida tèbia.  Per començar, per a unes 4 persones amb estómac estàndard, havíem de menester el següent:

- Verdura per a amanir.  Aquí tot s'hi val:  enciam, escarola, canonge, rúcula, o el que vulgueu, mentre sigui fulla aproximadament verda i tant variada com pugueu.  Nosaltres, per comoditat, hem utilitzat una bossa de verdura d'aquestes preparades del super, d'uns 175 g. de pes.

- Tomàquets petits, tipus cherry, 250 g.

- Cinc alls.

- Salmó fumat, 100 g.

- Cansalada fumada, 150 g.

- Pinyons, 40 g.

- Oli i sal.

Val a dir que, aquí, les quantitats són orientatives.  De fet, podeu posar la proporció dels ingredients que més us plagui.

Per fer el plat, hem començat per netejar i escórrer bé la verdura.  L'hem tallat no massa gran i l'hem posat a la plata on havíem de servir-la.  Hi hem afegit els tomaquets, que havíem tallat prèviament per la meitat, i el salmó, també tallat a trossets.  La cosa començava a agafar color.

Després hi hem afegit un rajolinet d'oli i la sal que ens permet el metge.  Val a dir que, com que després havíem d'afegir-hi la cansalada, no calia posar-ne gaire de sal.

A part d'això, hem pelat i tallat els alls ben petits i també hem tallat la cansalada a trossets.

 

Aleshores, només ens ha calgut posar una paella al foc amb força oli i fregir-hi l'all trinxat fins just abans que comencés a enrossir-se, moment en el qual hi hem afegit la cansalada.

Poc abans de ternir-ho tot cuit, hi hem afegit els pinyons i hem donat quatre voltes més a la paella, sense treure-la del foc.

Finalment, només ha calgut abocar la barreja a la plata on teníem l'amanida i servir-la ràpidament a taula, naturalment, sense deixar què es refredés.

Em podeu ben creure si us dic que, amb aquesta amanida a taula, ses òrbites han estat en perfecta sincronia.