Bé, en qualsevol cas, a la cuina i a la taula de casa, el pollastre segueix essent un protagonista important. I, si no, vegeu els dos pollastres de pagès que diumenge vam cuinar amb tots els honors.
La manera de preparar-los va ser, de fet, la de casa de tota la vida, un clàssic vaja. El que vam haver de menester per a deu persones, va ser el següent:
- Dos pollastres de pagès, sencers i nets.
- Quatre botifarres de porc o, si ho preferiu, 1 kg de carn picada de porc.
- 400 g de prunes seques sense pinyol.
- 200 g de pinyons.
- 1 got gran de xerès sec, vi ranci o conyac. Nosaltres vam utilitzar conyac.
- Llard.
- Oli.
- Alfàbrega.
- Sal.
- Pebre negre.
Naturalment, també vam haver de menester una agulla de cosir i fil gruixut per tancar els pollastres.
Posats mans a la feina, en primer lloc, vam anar pel farciment. Així que vam començar per desfer les botifarres i fregir-ne la carn en una paella amb oli.
Com que la carn de les botifarres ja era condimentada, no ens va caldre afegir-hi res més. Si mai prepareu el farciment amb carn picada, no us descuideu d'afegir-hi sal i pebre.
Quan la carn va ser cuita, però sense arribar a daurar-se, vam afegir-hi les prunes i els pinyons i vam deixar-ho un minutet més al foc.
Nosaltres no tenim per costum posar les prunes en remull abans d'afegir-les al farciment. De fet, durant la cocció del pollastre s'estoven suficientment, tal com ens agrada a casa.
Aleshores, vam reservar el farciment i vam anar pels pollastres. En primer lloc, vam cremar i vam treure les quatre plomes i canons que els quedaven.
De passada, vam anar encenent el forn per tal que agafés escalfor. Concretament, vam encendre'l de baix, a una temperatura de 150ºC.
Fet això, vam untar l'interior dels pollastres amb llard i vam posar-hi sal, pebre i alfàbrega.
Aleshores, davant d'aquells buits inquietants, vam recuperar ràpidament el farciment i vam omplir-los fins que no n'hi va cabre més.
Un cop ben farcits els pollastres, van prendre el fil i agulla per cosir-los la ferida.
Acabada la costura, vam untar amb llard la plata del forn i els pollastres per fora, sense oblidar cap dels seus racons i sense escatimar gens ni mica de llard, i els vam posar sal, pebre i alfàbrega.
I, amb aquella fila, vam posar la plata al forn, el qual, com us dèiem, havíem encès de baix, a una temperatura de 150ºC.
La cocció va durar unes dues hores, durant les quals, aproximadament cada mitja hora anàvem tirant l'oli de la plata per sobre dels pollastres amb un cullerot i afegint un rajolinet d'aigua a la safata, si la vèiem en risc d'assecar-se. Mitja hora abans d'acabar la cocció vam abocar el conyac sobre els pollastres.
Passades les dues hores, vam obrir el gratinador del forn, per tal que els pollastres agafessin una mica més de color, cosa que van fer ràpidament.
Finalment, quan els pollastres van ser a punt, vam treure la plata del forn i ja només vam haver de treure els fils de les costures d'aquells animals, les quals, per cert, van sortir estupendament bé d'aquella pell tan torrada, i servir el plat a taula.
Quin millor homenatge a les bèsties esplèndides que teníem al plat que gaudir-ne fins a deixar ben escurat l'últim os, tal com vam fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada