També vam venir amb uns quants cd's de música bretona. Deixeu-me que us en parli només d'un. Es tracta del disc "Le live qui dérange" del grup FAB, algun dels membres del qual vam conèixer, per atzar, tocant en un cafè de Cancale. Senzillament, deliciós i ... compromès. No us el perdeu !!!
Bé, anem per feina, per preparar entre 15 i 20 creps de platan flamejada al rom a la manera bretona, havíem de menester el següent:
- 60 g. de farina de fajol o blat negre.
- 300 g. de farina de blat.
- 100 g. de sucre.
- 4 ous mitjans.
- 200 g. de mantega.
- Mig litre de llet.
- Rom blanc.
- Sal.
- Plàtans, un per crep.
En primer lloc, vam barrejar les dues menes de farina en un bol i hi vam afegir els ous i el sucre.
Ho vam barrejar tant bé com vam poder, però la cosa estava una mica seca.
Però, aleshores hi vam afegir la llet, ben poc a poc i remenant bé per desfer els grumolls. A continuació hi vam afegir 100 g de mantega, un dit de rom i un pessic de sal.
Val a dir que en algun lloc hem vist que utilitzen mantega salada i, en aquell cas, no hi afegeixen sal. D'altra banda, segons la recepta que seguiem, la mantega s'havia de desfer prèviament. Però nosaltres, la vam posar tal qual i he de dir que ens va costar una mica aconseguir una pasta homogènia.
També, segons aquesta recepta, si la pasta és massa espessa, s'hi pot afegir una mica d'aigua.
En acabat, calia deixar reposar la pasta un mínim de dues hores a temperatura ambient.
Després del descans, vam anar ja de cara al fogó. Vam agafar una paella adient per a les creps i la vam posar al foc amb una mica de mantega, que vam escampar per tota la superfície de la paella.
Quan la mantega va ser fosa i ben calenta, vam abocar-hi un parell de cullerades grans de la pasta de les creps. En qualsevol cas, hi havíem de posar la quantitat necessària per cobrir tota la superfície, escampant-la al màxim per tal que quedés una crep el més fina possible.
Quan la crep va ser cuita d'un costat, amb l'ajuda d'una espàtula (i dels dits) la vam tombar i, en ben poqueta estona, ja vam tenir la primera crep a punt.
Aleshores, la vam posar en una plata i vam anar per la següent, i així fins acabar la pasta del bol.
En acabar les creps, i ben poca estona abans de servir-les, vam anar pel farciment, en aquest cas, uns plàtans tallats per la meitat en sentit longitudinal i, simplement, fregits amb mantega i sucre.
En acabat, vam posar cada crep en un plat, i un plàtan fregit a sobre i hi vam afegir una mica més de sucre. Ens va fer por de fer curt de dolçor.
En posar-ho a taula, ja només calia abocar-hi un bon raig de rom blanc i calar-hi foc.
Mentre allò cremava, es tractava d'anar donant aire a la crep, tot aixecant-la amb els coberts. Cal dir, tanmateix, que malgrat haver escalfat lleugerament el rom abans d'abocar-lo i malgrat tots els nostres esforços a airejar la crep, les flames es van extingir massa ràpidament, de manera que el resultat final va ser una crep deliciosa, però un pel forta d'alcohol, tot i que, naturalment, tot és qüestió de gustos.
Et vois-là, la merveille sur la table. Bon appétit, mes amis !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada