De fet, no és que siguin tan complicats de fer com tot això (sobretot, si no sou massa exigents) però, a nosaltres sempre ens havia passat allò de la mandra i de la por al desconegut i tot plegat.
El cas és que, un mal dia, els qui poden van ficar-nos en la crisi i, ai las ! ens va caldre buscar una manera de fer la castanyada sense deixar una part massa gran de la nostra minsa setmanada a la pastisseria. I aquí ens teniu, fent panellets casolans.
La nostra idea era fer-ne de diverses menes, però, una gràcia dels panellets és que gairebé totes les menes tenen la mateixa base: el massapà. Un inconvenient important és el temps i la paciència que demanen.
De fet, per a una colla d'uns 15 castanyaires (però en podien haver menjat uns quants més), vam haver de menester el següent:
- 1 kg de farina d'ametlla crua.
- 1 kg de sucre.
- Una llimona.
- Dos ous.
- 200 g de pinyons.
- 150 g d'ametlla trossejada.
- 50 g d'ametlles crues senceres.
- 250 g de coco ratllat.
- Una mica de codonyat.
- Un sobret de Nescafé.
- 25 g de xocolata fondant.
- Anís.
- Oli.
Cal aclarir, d'entrada, que no busqueu aquests ingredients en un super, no els hi trobareu tots. Aneu a la plaça, allà sí que hi són.
Amb aquests ingredients a punt, ens disposàvem a preparar els següents panellets amb la base de massapà: de pinyons, d'ametlla trossejada, de massapà amb coco, de cafè, de llimona, de codonyat i de xocolata. A més, volíem fer-ne uns sense massapà, només de coco.
Bé, vam començar preparant un almívar, per a la qual cosa vam posar el quilo de sucre en una cassola, el vam cobrir d'aigua i vam posar la cassola a un foc suau.
L'almívar és una cosa realment reconsagrada, perquè cada ús que se'n vulgui fer requereix un punt diferent d'espessor.
Nosaltres, que no en som especialistes, vam fer el què vam poder, és a dir, ens vam limitar a comprovar que, posada una gota d'almívar entre l'índex i el polze, en separar els dits, fés un fil continu.
Val a dir que, mentre l'almívar no va arribar a aquesta consistència a còpia de bullir, ens vam escaldar diverses vegades els dits. Cal anar en compte, doncs, i tenir aigua fresca ben a punt !
Aleshores, vam barrejar l'almívar amb la farina d'ametlla en un recipient.
El cert és que, per un quilo de farina d'ametlla calia afegir 800 g de sucre, de manera que tan sols havíem d'abocar unes quatre cinquenes parts de l'almívar. La resta l'havíem de reservar per als panellets de coco.
Nosaltres, vam passar-nos amb la mesura, de manera que el nostre massapà va acabar tenint més sucre del que li corresponia.
Ho vam mesclar bé, primer amb una espàtula i, quan la temperatura ho va permetre, amb les mans.
Amb tot, inexperts com som, com que ens va semblar que la massa quedava massa resseca, hi vam afegir un rajolinet d'aigua. Poc després ens hauríem de penedir d'aquella decisió que ens va deixar el massapà una mica massa pastós.
Finalment, guiats més per la intuició que per un coneixement cert d'aquella ciència, vam decidir que el massapà ja era a punt.
Aleshores, vam dividir el massapà en set parts, una per cada tipus de panellets que volíem fer amb aquell massapà com a base, i vam anar per la preparació dels
PANELLETS DE LLIMONA
Per preparar-los, simplement, vam abocar un rajolinet d'anís al massapà.
I, a continuació, vam afegir-hi una mica de pell de llimona ratllada i ho vam barrejar tot bé. Amb aquella massa vam anar fent les boles dels panellet i les vam posar en una plata del forn, prèviament untada amb oli.
A continuació, vam anar pels
PANELLETS DE XOCOLATA
En un cassó vam desfer la xocolata fondant, previament trossejada, en un foc més que lent. El més ortodox hauria estat fer-ho al bany maria, però nosaltres vam anar per feina i, amb la condició de no deixar de remenar ni un moment, ho vam fer directament al foc.
Aleshores, vam barrejar la xocolata amb el massapà corresponent.
I vam fer les boles dels panellets.
El truc per aconseguir unes boles de mida uniforme, és fer amb la massa un "xurro" sobre el taulell de la cuina, prèviament untat amb un parell de gotes d'oli per evitar que la massa s'hi enganxi. Aleshores, és fàcil tallar la massa en porcions de la mateixa mida...
I, amb les palmes de les mans, fer una bola perfecta amb cada una de les porcions.
Va ser com un joc de nens. De fet, si teniu canalla no deixeu d'engrescar-la a fer boletes. Ells us explicaran com es fan, perquè segur que ja n'hauran fet abans a l'escola.
Posades també aquestes boles de xocolata a la plata del forn, la veritat és que la cosa prometia. Talment, un joc de dames: blanques contra negres.
Vam posar, doncs, la plata al forn, prèviament escalfat a uns 220ºC, i la hi vam tenir, tot just, uns 10 minuts.
El resultat: un desastre total.
Allò que en entrar al forn eren unes esferes gairebé perfectes, en sortir-ne eren una mena de galetes planes i poc apetitoses. De fet, els panellets de llimona encara els vam poder aprofitar per la castanyada. Els de xocolata, no.
Naturalment, no és que llencéssim aquelles galetes de xocolata, que, per cert, tenien un gust molt millor que l'aspecte, però ens les vam menjar en la intimitat dels de casa.
Aleshores, lluitant contra el desànim, va ser el torn dels
PANELLETS DE CAFÈ
Simplement, vam posar en un bol el massapà corresponent i hi vam afegir un sobre de Nescafé.
I un cop ben barrejat ... a fer boles una vegada més!
En aquesta ocasió, vam incrustar una ametlla sencera al damunt de cada bola, ho vam pintar tot plegat amb ou batut i ho vam posar al forn durant uns 10 minuts, aproximadament.
El resultat va tornar a ser unes galetes planes, però amb un aspecte (i un gust) que no estava gens malament. Aquests, també van anar a la castanyada.
Aquell, doncs, va ser el moment dels
PANELLETS DE PINYONS
A casa, els de pinyons són els reis, els més cobejats. Així que els havíem reservat una mica més de massapà que per als altres.
Val a dir que, amb el temps de repòs, semblava que el massapà tenia una mica més de consistència i es treballava una mica millor. Bé, no tot havien de ser desastres.
Amb el massapà sense afegits, tal qual, vam anar per fer-ne les boles pel sistema de costum.
Després de fer cada una de les boles, la vam pintar amb ou batut...
I hi vam enganxar els pinyons, pressionant-los una mica. Aquí, la paciència i la tenacitat ho són tot.
Després, posades a la plata del forn, com sempre, prèviament untada amb una mica d'oli, vam tornar a pintar aquelles boles amb ou batut i ... cap al forn, on van ser-hi els 10 minuts de rigor, aproximadament.
Aleshores, vam anar pels
PANELLETS D'AMETLLA
En aquest cas, vam optar per una forma aproximadament cònica. Així que vam anar donant aquesta forma a cada una de les porcions del massapà, les vam pintar d'ou batut i les vam arrebossar amb l'ametlla trossejada.
Posats els suposats cons a la plata del forn, les vam tornar a pintar amb ou batut i les vam enformar pels 10 minuts de costum.
En aquell moment, ens vam atrevir amb els
PANELLETS DE CODONYAT
Per a preparar-los, vam estirar el massapà amb el corró sobre el taulell de la cuina. En aquest cas, vam untar prèviament amb uns esquitxos d'oli tant el taulell, com el corró.
Aleshores, vam posar unes tires de codonyat sobre el massapà, i les vam embolicar bé, fins a tancar el massapà.
Vam tallar l'embolic a porcions iguals...
I les vam posar a la plata del forn, on les vam acabar pintant amb ou batut. I cap al forn.
Amb la darrera porció de massapà, vam fer, aleshores, els
PANELLETS DE MASSAPÀ AMB COCO
Amb la mateixa forma cònica d'abans, vam pintar el massapà amb ou batut i el vam arrebossar amb coco ratllat.
I així, van anar cap al forn, els 10 minuts de costum.
Aleshores, vam anar pels darrers, els
PANELLETS DE COCO
La base és realment senzilla, es tractava de mesclar el coco ratllat amb l'almívar, fins a tenir una massa uniforme i consistent.
A continuació, vam fer les boles de costum amb aquella massa blanca.
I després, vam arrebossar les boles de coco amb sucre.
I aquí s'acabava finalment la nostra feina. Ja només quedava preparar les safates de panellets per servir-los a taula.
Com sempre, aquelles fantàstiques safates de panellets casolans van sortir a taula després de sopar, quan ja ningú tenia gana. Però, malgrat tot, us ben asseguro que els presents ens hi vam esforçar. De fet, vam fer més esforços del que la prudència ens hauria hagut de permetre. Els panellets, em podeu ben creure, s'ho mereixien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada