Salmorejo

Ahir, aprofitant que ja comença a fer caloreta, vam fer salmorejo per sopar, un fantàstic plat andalús, d'allò més refrescant, que vam descobrir en un viatge d'estiu per aquelles terres extraordinàries.

Val a dir que el salmorejo és un d'aquests plats antics d'una cuina sensata, de quan no es llençava res que pogués ser de profit, ni que fossin uns senzills rosegons de pa, de quan les coses tenien un valor, fos quin fos el seu preu.

Potser, en els temps de crisi que corren, en què el poder econòmic i els governs de torn ens estan fent cada dia més pobres a la majoria, haurem d'anar oblidant certes dèries de nous rics i retornar, també a la cuina, a aquestes propostes assenyades, però no per això menys bones.

Bé, però ara anem per feina.  Ahir, per fer el salmorejo havíem de menester el següent:

- 1/2 kg de pa sec.

- 2 kg de tomàquets madurs.
- 1 got d'oli d'oliva.
- 1/2 got de vinagre.
- 4 alls.
- 3 ous.
- 6 talls de pernil.
- Sal.

Per començar vam posar dues cassoles amb aigua al foc.  En una, amb l'aigua encara freda, hi vam posar els ous per fer-los durs  (com sabeu, si els ous es posen quan l'aigua ja és calenta, s'esberlen).

En l'altra cassola, vam anar escaldant els tomàquets, prèviament rentats, per pelar-los fàcilment.

Així que, acabades aquestes feines, allà teníem els tomàquets nets i pelats, els ous durs i sense closca i, de passada, també els alls pelats.

Aleshores, vam anar pel pa.  Per començar, vam agafar el nostre mig quilo, aproximat, de rosegons, d'aquests que sempre acaben rodant per la panera, i vam remullar-lo amb aigua.  Després el vam escórrer bé, d'una manera totalment manual.

Val a dir que, segons la recepta de què disposàvem, del pa només s'hi havia de posar la molla.  Nosaltres, per fer el salmorejo només per als de casa, ho vam posar tot, molla i crosta.

A continuació, vam posar en un bol el pa remullat, els tomàquets pelats, els alls també pelats, l'oli, el vinagre i una mica de sal i ho vam triturar tot amb el minipimer, fins que va quedar com una crema homogènia.

Aleshores, va ser el moment de tastar-ho i, si hagués fet falta, afegir-hi una mica més de sal, de vinagre, algun allet més, o el que calgués, al nostre gust.   Per tant, d'entrada és aconsellable que no us passeu en la mesura dels ingredients.  Si us quedeu curts, sempre ho podeu rectificar en aquest moment.

Així mateix, si el salmorejo us quedés massa espès, també hi podeu afegir una mica d'aigua clara.  La consistència final ha de ser la d'un puré, ni molt fluida, ni massa espessa.  Penseu que el salmorejo, a diferència del gaspatxo que és per ser begut, és un plat de cullera.

En el nostre cas, he de dir que, potser perquè vam agafar un got massa gran per mesurar el vinagre, el plat ens va quedar una mica massa fort.

Aleshores, una vegada feta la barreja, més o menys, al nostre gust, vam posar-la a la nevera, per servir-la fresqueta a l'hora de sopar.

Just abans de servir-ho a taula, vam tallar el pernil i l'ou dur a trossets petits.

Aleshores, ja només calia posar el salmorejo en bols individuals, escampar-hi per sobre el pernil i l'ou dur trossejats i amanir-ho amb un rajolinet d'oli del bo.

Aquell plat deliciós, sense trampes ni pretensions, us ben asseguro que ens va alegrar el sopar d'ahir als de casa i, oh meravella! en va sobrar.  Així que també avui ens està esperant el salmorejo, ben fresquet, a la nevera per sopar.  Per tant, poso ara mateix punt final a aquesta explicació, que ja estic començant a salivar.