Corren temps de crisi i els qui manen ens volen cada dia més pobres per poder ser ells cada dia més rics. D'això en diuen, els molt fariseus, "una economia sostenible".
Per tant, mentre ens faltin les forces per enterrar-los en el mar, com diu el poema de Rafael Alberti tan meravellosament cantat per Paco Ibáñez, ens caldrà ajustar els nostres hàbits de consum, també a taula, a la realitat de les butxaques buides. Som-hi, doncs !!!
Per fer aquesta excel·lent mostra de la saviesa popular, que és la sopa de ceba, havíem de menester el següent:
- Uns rosegons de pa sec.
Per fer aquesta excel·lent mostra de la saviesa popular, que és la sopa de ceba, havíem de menester el següent:
- Uns rosegons de pa sec.
- 2 o 3 cebes grosses.
- Formatge ratllat.
- Mantega.
- Oli d'oliva.
- Sal.
- Formatge ratllat.
- Mantega.
- Oli d'oliva.
- Sal.
Vam començar per plorar una estoneta davant la ceba que havíem de pelar i tallar a bocins.
Mentrestant, havíem posat una olla amb un litre i mig aigua al foc perquè s'anés escalfant.
A continuació, vam llescar el pa sec, ni molt gran ni massa petit.
A continuació, vam llescar el pa sec, ni molt gran ni massa petit.
Quan l'aigua va ser calenta, vam abocar-hi la ceba ...
el pa tallat, un bon raig d'oli d'oliva i sal.
Ho vam deixar bullir tot plegat durant una hora a foc lent, fins que va quedar una sopa més aviat espessa.
Aleshores, la vam abocar en una safata per anar al forn. Val a dir que, en altres ocasions, l'havíem posat en cassoletes individuals.
Llavors, hi vam escampar per sobre el formatge ratllat i hi vam repartir uns daus de mantega.
I ho vam posar al forn per gratinar-ho.
Quan la sopa va haver agafat un magnífic color torrat, la vam treure del forn i la vam servir a taula i us ben asseguro que aquella sopa sí que va ser realment sostenible. La saviesa popular té aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada